Amb l’arribada de la democràcia i la llibertat que això va representar, la ciutadania activa ocupa espais públics per tal de reclamar tant equipaments com infraestructures i la urbanització dels barris perifèrics. Aquesta organització veïnal va donar forma a les Associacions de veïns, claus en el desenvolupament de la nostra i moltes ciutats construïdes sense planificació i amb dèficits evidents: la lluita per l’educació o la sanitat vam impulsar el moviment durant anys.

El creixement massiu als anys 70, triplicant els habitants de Sant Boi, va generar una gran necessitat d’equipament – especialment els educatius – fet que va animar diverses vagues que impulsen la construcció de noves escoles públiques.

10 anys després, en 1986, aquestes van unir les seves lluites sota la Coordinadora d’Associacions de Veïns o com la van conèixer des del 1992; la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Boi de Ll. amb una mirada més global cap a la ciutat.